Lluis Juste de Nin, dissenyador relacionat amb el mon de la moda, ninotaire com li agrada
definir‐se ell mateix, col∙laborador de diferents mitjans on signa amb el pseudònim de
l’Esquerrà, ‘pare’ de la Norma per la campanya de normalització lingüística l’any 1982, persona
compromesa amb el seu temps i amb la història del país, que ha reflectit en diferents novel∙les
gràfiques, ens regala amb La Guerra dels Besavis una nova visita al nostre passat no tant
llunyà.
En aquesta novel∙la gràfica ens transporta a la primera guerra carlina (la primera carlinada),
durant els anys 1.833 a 1.840, la primera de les tres guerres civils que van sacsejar el país
durant el segle XIX. Després de la mort de Ferran VII, el 1.833, es produí un aixecament contra
la successió a la corona per part de la seva filla Isabel II, i a favor del seu germà, Carles,
aixecament que neix a Prats de Lluçanès. Cercant el rerefons de la història, més que una
guerra de successió, va ser una guerra que enfrontava els sectors tradicionalistes, més arrelats
en l’aristocràcia rural i terratinent, amb els sectors més lliberals, representats en una burgesia
urbana i creixent.
Fins aquí la història aspre, avorrida si voleu. Ara hi entra l’autor i ens situa enmig d’aquell
moment, dels personatges que prenen partit, de la gent que veu com els canvia la vida, de les
seves decisions i conseqüències, personalitzant la història, que es veu per els seus ulls. En
Lluis Juste de Nin ens involucra en els fets, ens provoca sentiments envers els personatges, i
assoleix la fita de fer interessant el moment i la historia.
Tot això amb el seu dibuix senzill, esquemàtic a vegades, sense deixar‐se cap detall, però sense
perdre’s en els detalls innecessaris. Els personatges, els paisatges, els quatre referents
identificatius bàsics, els posa al servei de la agilitat i la precisió de la narració, de facilitar‐ne la
comprensió i la assimilació.
Tota una lliçó de història i de narrativa.
JOSEP MAESO RIERA
